CAT | ESP
how can I
healthyou?



Quin serà l’efecte de la nova taxa sobre begudes ensucrades?


Haurà de passar algun temps per respondre a aquesta pregunta, però el que no es pot negar és la justificació en termes de salut per proposar-la.

Per explicar-ho ens recolzem en aquest article recentment publicat al British Medical Journal que parla sobre el consum de begudes ensucrades i incidència de diabetis.

La seqüència és la següent:

- Dues gràfiques que mostren consum de begudes ensucrades dividides per franges d’edat en dos països ( Estats Units i Anglaterra).

- Primera lectura. S’observa com a Estats Units existeix un major consum. Aquest consum em ambdós països és superior en la menor franja d’edat ( 20-44 anys) i posteriorment declina.

- Segona lectura. Aquest major consum te una conseqüència directa en la també major incidència de diabetis a 10 anys.

-Tercera lectura. El risc és superior en la gent més gran. Aquí però podríem fer una reflexió. En edats més avançades el risc és superior perquè l’edat en sí ja confereix major risc, però no podem obviar que en aquestes edats partim d’un consum acumulat superior d’edats inferiors. O sigui, que el risc d’adult es podria generar ( o prevenir segons es miri) en edats anteriors.

Per si algú té la temptació de pensar que en el nostre entorn es consumeix menys begudes ensucrades que en els països de l’estudi…NOOOPS! A l’estat espanyol es consumeixen 80gr de mitjana ( recordem que una llauna de 33cc d’una beguda de cola conté 35gr de sucre).

Finalment la derivada. Si tenim en compte que el 60% dels diabètics presentaran complicació cardiovascular (infarts aguts de miocardi, Ictus, malaltia arterial perifèrica, etc…), podem concloure de forma raonable que si aconseguim disminuir el consum de begudes ensucrades, aconseguirem influenciar i reduir aquesta darrera dada del 60% i per tant ja tenim l’associació directe i el titular “Reduir el consum de begudes ensucrades disminueix la incidència de mortalitat cardiovascular”.


Bibliografia:

Fumiaki Imamura et al. BMJ 2015;351:h3576 | doi:10.1136/bmj.h3