Dia Mundial de la Son

Dia Mundial de la Son

“L’alteració de la son i dels ritmes circadians pot perjudicar la salut” Michael W.Young. Genetista i premi Nobel de Medicina

Què passa si no tenim un bon hàbit de son? Què passa si no assolim un son reparador? L’insomni pot comportar perjudici per la nostra salut?

El cos humà també té el seu propi rellotge, inclús diferents òrgans com el fetge, el pàncrees, els ronyons tenen horaris diferents.

Imaginem-nos que el nostre cos és com un gran festival de moda com ara el Primavera Sound. Durant tot el dia hi ha programació de concerts en diferents espais, alguns coincideixen però n’hi ha que s’aturen mentre toquen uns altres. El cos humà resta sotmès a un ritme circadià, on passa una mica el mateix. Mentre el pàncrees treballa, el fetge descansa i resta a l’espera per després iniciar l’activitat. Alhora el ronyó resta més actiu en determinats moments i en d’altres més passiu.

Això té alguna implicació en la salut? I tant! S’ha demostrat que els individus que tenen invertit el ritme circadià, metabòlicament tenen més resistència a la insulina i en conseqüència, més probabilitats de desenvolupar una diabetis mellitus i obesitat. També és ben coneguda la resistència o ineficiència de les drogues (fàrmacs) si es prescriuen en determinades zones horàries traduint un desajustament entre la droga i l’òrgan diana on s’ha de produir l’efecte.

Sí això succeeix quan ingerim química exògena sintetitzada (o sigui fàrmacs), pot succeir quan ingerim aliments (no deixa de ser igualment química)? Sembla que efectivament és així. Donat que hi ha múltiples òrgans del nostre cos involucrats en els processos tant de digestió, com d’absorció, com de metabolisme i aprofitament dels aliments i aquests òrgans treballarien de forma coordinada però en horaris diferents, sí que importaria a quina hora del dia ho fem. En resum, si un mateix individu, es menja la mateixa hamburguesa a les 10h, a les 14h, a les 18h o a les 22h hi haurà diferencies en l’energia consumida per metabolitzar-la, diferències en el greix retingut, diferències en els residus creats i en la resposta per part del pàncrees.

Personalment, d’això en treiem una conclusió. Igual que està demostrat que el mindfulness aconsegueix que prenguem consciència i així optimitzem la nostra activitat, practicar el “mindfoodness” també aconseguiria que optimitzéssim la nostra dieta i alhora amb un benefici per la nostra salut.  

Iñaki Marina

Director Mèdic de Healthcor

Tags:
,


Este sitio web utiliza cookies para que tengas la mejor experiencia de usuario. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies