SalutITIS

SalutITIS

Popularment, quan volem emfatitzar quelcom hi afegim el sufix “itis” i així aconseguim l’efecte desitjat. Té molt sentit, ja que es tracta d’un sufix d’origen grec que vol dir inflamació i inflamació prové del mot grec empyresis que literalment vol dir “en flames”.
Darrerament, arrel de la pandèmia COVID19 hem sentit parlar força de la inflamació. Però, solament ens inflamem quan ens infectem?
La resposta és NO. Hi ha multitud de processos que la poden produir. Així doncs, alteracions musculo-esquelètiques com, per exemple, un esquinç de turmell o un traumatisme, poden desencadenar inflamació, però també el consum de determinats aliments com els rics en greixos saturats poden produir una inflamació en la zona del budell on s’absorbeixen els aliments. Això és tot? No. El consum de tòxics com el tabac o l’alcohol en desmesura també poden agredir-nos i produir inflamació de la faringe, tràquea, bronquis o fetge. Hi ha un altre grup d’alteracions que englobem sota el nom de malalties autoimmunitàries que també produeixen inflamació. En aquest cas, les defenses pròpies reconeixen determinades parts de l’organisme com estranyes i inicien un procés inflamatori.
Els protagonistes d’aquesta historia son els leucòcits o cèl·lules blanques, que coneixem popularment com les “defenses”. La inflamació, però, és un treball en equip. Els leucòcits es comuniquen entre ells mitjançant unes proteïnes que coneixem amb el nom d’interleuquines.
Per tant, podríem resumir la inflamació en etapes:

  • Una inicial en que hi ha l’agressió que pot ser un virus, un cristall de colesterol o d’àcid úric, un esquinç al turmell o menjar-se 1kg de patates fregides.
  • Una segona fase en que arriben els leucòcits al lloc en qüestió: als bronquis, a la paret de les artèries, a les articulacions o al budell. Una vegada al lloc d’acció, els leucòcits criden reforços mitjançant les interleuquines.
  • Finalment, una vegada finalitzada l’activitat, s’inicia un procés de reparació. Aquest darrer aspecte és crític ja que només s’iniciarà la reparació si no hi ha activitat inflamatòria o aquesta resta atenuada. Posem per exemple un esquinç de turmell. Si el deixem en repòs, al cap dels dies es desinflama i torna a la normalitat. Si no el deixem en repòs i seguim agredint l’articulació, la inflamació persisteix i la reparació/resolució no es produeix.

Ara posem per exemple una dieta rica en greixos saturats i sucres i pobre en fibra. Aquesta dieta s’ha demostrat que produeix un estat inflamatori a nivell del budell. Si no fem “repòs” intestinal, el que vol dir tenir una dieta eminentment baixa en greixos saturats i sucres i rica en fibra, el budell no es “repara”. Es a dir, el budell seria com aquell turmell esquinçat que lluny de fer repòs seguim forçant-lo. El turmell ens fa mal i ens invalida la marxa, però què passa amb el budell? Us sonen la diabetis mellitus de tipus II, o la malaltia inflamatòria intestinal o fins i tot la depressió o la obesitat o el càncer?
Totes aquestes condicions s’han relacionat amb la inflamació.
A aquestes alçades un pot pensar, doncs prenem ANTIINFLAMATORIS, no? I en certa manera té sentit, però que prefereixes, patir esquinç al turmell o bé mirar on trepitges i evitar-ho?
S’han identificat un munt d’ANTIINFLAMATORIS no farmacològics, molts d’ells en relació a hàbits. L’activitat física, menjar fruites i verdures, prendre cafè, algunes herbes, beure aigua, dormir i tenir capacitat per relaxar-se. Fins i tot hi ha estudis que relacionen el riure com antiinflamatori.
Personalment, crec que moltes malalties, sobretot les cròniques, són “salutITIS” o saluts inflamades i, per tant, el coneixement i la promoció de la salut son la clau per prevenir-les.
Salut!
IM



Este sitio web utiliza cookies para que tengas la mejor experiencia de usuario. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies